Dijous 16: Resum de la jornada

El passat dijous 16 de juny es va celebrar la presentació de l'associació AxA, arquitectes per l'Arquitectura. Tal i com es va transmetre des d'aquest blog, es va assistir a l'acte per tal de deixar constància de la disconformitat i preocupació que genera la constitució d'aquesta associació. En cap cas es va plantejar la presència de tots aquells que, lliura i individualment, van voler assistir a la convocatòria com quelcom que impedís el desenvolupament de l'acte d'AxA (celebrat a l'interior del pavelló), sinó com a una oportunitat de diàleg.

A continuació exposem breument els fets que van transcórrer al llag del matí del dia 16 de juny per tal que tothom que ho desitgi pugui estar-ne al corrent:

Els membres de la junta d'AxA van adreçar-se al lloc on Ntretots havia fet la convocatòria per tal de poder-se explicar.

Van exposar el seu malestar per l'anonimat i la desinformació que, segons ells, es tenia dels fins últims de l'associació.

Pel que fa a la primera qüestió reiterar l'anonimat com un fet indispensable per tal que ningú pogués atribuir-se l'autoria ni les conseqüències d'Ntretots. Tota aquella persona que va fer acte de presència a la convocatòria ho va fer a títol personal. Pel que fa a la desinformació, tant bon punt va començar l'intercanvi d'opinions, es va evidenciar el coneixement que es tenia d'AxA com per plantejar-los els dubtes que han sorgit al voltant de l'Associació.

Seguidament se'ls va emplaçar a respondre una sèrie de qüestions, tals com:

• Comprendre la finalitat última de l'associació, juntament amb el desafortunat nom de l'associació i el fet que s'erigeixin com a representants i jutges de la qualitat i dignitat de l'Arquitectura.
• La incoherència que el COAC els ha deixat de representar, però han demanat i obtingut número de col·legiació per AxA.
• Que AxA està obert a tot arquitecte amb una obra "digne i de qualitat" però s'ha començat l'associació a través de l'amiguisme, amb un sistema d'inclusió per invitació de 2 associats (padrins) i aprovació de la junta.
• El moment escollit per constituir i presentar l'associació públicament, després d'unes eleccions municipals i autonòmiques, i en aquesta època de crisi.
• La manca d'interès per les noves generacions d'arquitectes i l'exclusió de la resta de professionals que giren al voltant de l'arquitectura.

Degut a la incoherència i manca de consistència de certes respostes que es van obtenir de la conversa restem a l'espera del promès debat públic que la junta d'AxA va comprometre's a organitzar en els propers mesos (al COAC i a les escoles d'Arquitectura)

A partir d'aquest moment Ntretots serà simplement un canal que recopilarà informacions i crítiques que es publiquin en relació a AxA. Des d'Ntretots s'agraeix el recolzament rebut de tots aquells que veu assistir a la convocatòria i que utilitzeu el blog.

Moment en què els membres de la junta d'AxA

van venir a conversar amb els altres arquitectes.

Moment de l'acte de presentació d'AxA

a l'interior del pavelló Mies.

Acte paral·lel a la presentació d'AxA:

Replanteig del pavelló Mies a l'espai públic.

Membres d'AxA....

i darrera, el pavelló Mies. 

Conclusió (si n'hi ha)

AxA, on vas a parar?

Art. 50. Todo arquitecto tiene la obligación de relacionarse con sus compañeros con lealtad y rectitud. Deberá abstenerse de cualquier intento de suplantar a sus colegas, evitando toda forma irregular de obtención de trabajos, tanto mediante cualquier tipo de presiones, como actuando con competencia desleal o prevaliéndose de la situación que pueda ostentar en virtud del puesto que ocupe.

Reglamento de Normas Deontológicas de Actuación Profesional de los Arquitectos

El compromís social de la professió ha decaigut fins a extrems incacceptables. És la conseqüència directe d’un panorama desolador provocat per unes estructures econòmiques obsoletes i destructives pel paisatge i per la societat que l’habita. L’arquitecte ha deixat de ser un agent propositiu de canvi per convertir-se en un executor direccionat per forces externes. Tristament, som un col·lectiu que sobrevivim únicament perquè som els responsables més barats de responsabilitat civil d’una obra particular i aïllada, aliena cada cop més als canvis reals.

En aquest precís moment existeix ja una associació professional, el COAC, de reconeguda trajectòria, que té l’obligació de defensar els drets i deures dels arquitectes. A més, disposem de diferents escoles d’arquitectura que formen alumnes que s’incorporen anualment a un mercat saturat i inaccessible a les noves generacions. Són plataformes de reflexió i defensa de la professió que estan en una situació precària i que disposen de medis econòmics cada cop més exigus.

Si realment vivim en un mercat lliure, l’accés a les oportunitats ha de ser igual per a tots i la responsabilitat per al més preparat. Desgraciadament, avui per avui, la meritocràcia és una quimera utòpica que ha degenerat en multitut de casos que llinden, si no traspassen, la frontera de la legalitat per endinsar-se en la realitat de la corrupció, la prevaricació i l’atribució deslleial d’encàrrecs que embruten la professió i tots aquells que l’envolten.

Compartir problemàtiques no comporta acceptar-ne les formes de solució.

El lideratge real és assumir el compromís i les problemàtiques actuals, formular-ne respostes consensuades i disposar dels medis necessaris per fer-les possibles. En conseqüència, no són admissibles les societats hermètiques i opaques que es proclamen defensores d’una col·lectivitat, d’una tradició i d’un país, perquè ja existeixen les plataformes públiques i obertes destinades a aquest propòsit. Si estan obsoletes o en decadència, l’obligació de tots els implicats és refer-les.

Ningú té legitimitat ni representativitat més enllà de la pròpia. El col·lectiu del que formem part és heterogeni, per tant, és del tot inadmisble que qualsevol professional s’erigeixi com a representant de la cultura arquitectonica –en aquest cas, de la catalana-, perquè això pot derivar en un grup de poder i pressió política, que pretengui repartir-se el mercat de les obres públiques. Certament, no es pot acusar un grup de professionals de conducta impròpia, però sí advertir la societat quan els principis  que els regeixen són els més adequats perquè això succeixi.

Quan un grup s’associa en pro d’uns valors i aquests resulten del tot divergents entre els membres del propi grup, no es pot esperar que dels seus judicis en surti quelcom veritablement coherent. Sorprèn veure com un grup d’empresaris amb trajectòries tan dil·latades i divergents puguin posar-se d’acord pel que fa als límits i a la validesa de l’obra arquitectònica a Catalunya. La legitimitat sobre l’excelència que AxA pretén, ni li pertany ni la pot repartir a conveniència. Exigir-la després d’un periode d’excessos és com a mínim irònic i dubtós.

És imprescindible assumir el repte ètic plantejat i refundar la disciplina incloent-hi formes de producció i creació abans no explorades. Entre tots. Ara.

Full en blanc per l’arquitectura.

A partir de diverses converses i des de col·lectius molt diferents, hem cregut imprescindible obrir el debat dels reptes de la professió a tots els arquitectes, i us convoquem el mateix dijous 16 a celebrar una trobada representativa de la diversitat professional, a l’esplanada de sauló de davant del Pavelló Mies, en simultani a la presentació a la premsa de l’associació AxA, de 12h a 14h.
L’objectiu de la trobada és aglutinar de manera visible el màxim nombre d’arquitectes (i d’estudiants d’arquitectura, futurs professionals), escriure un full de ruta i convocar una plataforma participativa que treballi d’ara en endavant per millorar la difusió de l’arquitectura a la societat, repensar les possibilitats d’oferir serveis i identificar objectius concrets per tal de lliurar-los al COAC, les administracions competents, el sector privat, ciutadans i qualsevol associació d’arquitectes que pretengui representar una part del col·lectiu.

La del dijous serà una trobada festiva i de celebració d’una nova etapa d’implicació de tots els arquitectes que ho vulguin en la definició d’uns objectius concrets, amb una participació sense etiquetes i només a títol personal de cadascun dels assistents. 

Comunicat d'AxA

A los componentes de “ntre tots”

Os envío esta nota en nombre de la Junta de la Asociación AxA. Sentimos que os hayáis sentido tan poco informados sobre nuestra actividad pero hubiéramos preferido que os dirigieseis a nosotros para pedir información. Por ello cuando hemos sabido de vosotros nos apresuramos a enviaros unos fragmentos de la presentación de la asociación con el ruego de que los difundáis al mismo nivel que habéis expuesto vuestras consideraciones críticas. El jueves estaremos en el pabellón y esperamos poder disolver vuestras desconfianzas charlando con vosotros antes del acto.

Nos ha costado un gran esfuerzo llegar hasta aquí. Personalmente me siento un poco decepcionado porque creía honestamente que todo profesional entendería que queremos dejar un contexto para la profesión mejor que el que tenemos. En ningún punto de los estatutos u objetivos se insinúa ninguna intención, ni posibilidad, de acciones en beneficio de ningún grupo. La asociación está abierta a todos los arquitectos en ejercicio como podéis ver en el texto adjunto.

Ignacio Paricio

FRAGMENTOS DEL TEXTO DE PRESENTACIÓN DE LA ASOCIACIÓN AxA

Las razones de  la asociación El arquitecto se enfrenta hoy a una realidad compleja y cambiante. Una situación económica difícil se suma a la radical transformación del papel del arquitecto en la sociedad y a unos marcos legislativos y normativos inadecuados para el ejercicio de la arquitectura. Este nuevo contexto reclama una acción decidida del colectivo profesional, una iniciativa capaz de liderar el proceso de cambio de la producción arquitectónica de nuestro país en el siglo que se inicia.

La asociación “Arquitectes per l’Arquitectura” nace para defender los intereses específicos de los arquitectos en ejercicio del proyecto y de la obra.  Se entienden esos intereses como la voluntad de propiciar un marco adecuado al trabajo profesional que permita ofrecer a la sociedad el mejor servicio.  El colectivo colegial es hoy extremadamente diverso  y consideramos que las labores de proyecto y obra exigen una atención específica.

Areas de  debate  La percepción social de la arquitectura. La primera de estas cuatro áreas busca la aproximación de la arquitectura a la sociedad en general. Hoy la gente sabe más de cocina que de la incidencia de la arquitectura en su confort y en la belleza de los espacios que albergan nuestras vidas. Queremos recuperar cierta  percepción social de la cultura arquitectónica. Queremos que se reconozca que detrás de esos edificios públicos de nuevo cuño, esas escuelas y dispensarios, esas plazas y jardines … hay un arquitecto que se ha esforzado por dar lo mejor de si. Queremos ser conocidos para ser queridos.

La participación en la política ciudadana. La segunda de esas cuatro áreas quiere propiciar la incidencia del arquitecto en la actividad política y urbana, participando en los debates que surjan y provocando la emergencia de los que sean necesarios. La arquitectura debe reivindicar su dimensión social y cultural haciendo oír su voz en los  ámbitos de decisión de las políticas urbanas y de gestión del sector poniendo en evidencia sus valores pasados, presentes y futuros. Debemos intervenir en el debate público para ser respetados.  

La redefinición del ámbito de ejercicio profesional. La tercera área de debate quiere incidir en la adecuación del entorno en el que se ejerce la profesión y en la redefinición del papel del arquitecto en los procesos administrativos. Las actuales condiciones en las que se desarrolla el trabajo del arquitecto demandan un marco normativo y una evolución en los hábitos del sector que permitan un mejor ejercicio de la profesión. Valorar la calidad de la arquitectura en la legislación de contratación pública, mejorar los procesos de convocatoria y adjudicación de los concursos y promover  la racionalización de la normativa técnica de referencia son algunas de las iniciativas necesarias  para el correcto desarrollo y progreso de la arquitectura.

La formación del arquitecto. La cuarta área se centra en la situación actual y futura de la formación del arquitecto. La adecuación a los cambios que exige nuestro tiempo debe hacerse configurando un modelo de profesional cuya formación está hoy en entredicho. La heterogeneidad entre los múltiples centros que se ofrecen al estudiante universitario en cuanto a tradición, cantidad y calidad del profesorado y objetivos de la docencia exige una mejor información pública y una evaluación continuada.

Estos dos últimos puntos están siendo objeto de trabajos liderados por el Consejo superior de Colegios. Para el desarrollo de los dos primeros temas de debate buscaremos la complicidad del Colegio. La Asociación se suma pues a la actividad colegial para potenciarla en los muchos ámbitos en que sus objetivos son coincidentes.

El proceso de crecimiento Las actitudes se transmiten siempre en grupo, con el ejemplo, la complicidad y el compromiso mutuo que supone el grupo. Por ello hemos querido crecer de manera controlada, para crear una actitud de compromiso entre nosotros. Fuimos una veintena y quisimos multiplicarnos solo por cuatro, por invitación de los primeros, para que todavía nos uniesen lazos de amistad, relaciones profesionales y para que el pequeño número nos permitiese una sesión como esta en la que nos reafirmamos en nuestros objetivos.

Criterios de admisión A partir de ahora el crecimiento se hará aplicando los estatutos. Cualquier arquitecto puede solicitar el acceso y la asociación los admitirá al ritmo que  pueda ir considerando los casos y por orden de solicitud. Por ello queremos definir y hacer públicos los criterios de admisión.

-          Experiencia de proyecto y obra. No se trata de un criterio cuantitativo, su objetivo es simplemente evidenciar la capacidad y voluntad de realizar proyectos y obras dignos. Esta exigencia tiene que ser útil a la sociedad como aval por parte de la asociación de la capacidad profesional de sus asociados. La asociación utilizara como criterio de autoría la expresada por los equipos en el momento de su edificación

-          Preeminencia de la actitud de servicio profesional. Debe evidenciarse que la trayectoria del candidato no muestra una desviación de sus objetivos en detrimento de la actitud de servicio prestado a la colectividad.

-          Comportamiento ético en los temas de competencia. La trayectoria del candidato no debe presentar evidencias de incumplimiento de las normas deontológicas de nuestra profesión.

La evolución previsible Algunos pueden pensar que la edad media de los asociados es muy alta, que es un club de viejos amigos. No es en absoluto nuestro objetivo, esta asociación o es progresivamente  impulsada por los jóvenes o no será.  Pero era inevitable que en las primeras reuniones se citase las personas más conocidas y con cierta edad. Espero, estoy seguro, de que  a partir de ahora las solicitudes de inscripción que nos lleguen serán mayoritariamente de jóvenes aunque solo sea, como dice Ramón, porque ya no quedan mayores por convocar.

Mirando al futuro.  La actitud, orientada hacia nuestra participación en los cambios que las crisis y la acelerada evolución de nuestro tiempo exigen, no reivindica privilegios perdidos sino que busca la incorporación a la vorágine de cambios previsible con generosidad y vocación social, pero también con exigencia de respeto hacia una vieja profesión a veces distante, pero siempre presta a hacer suyos los objetivos de la sociedad por encima de los de cualquier interés particular en el proceso edificatorio.

referències...

*ARQUITECTURA DESAMPARADA

http://www.elpais.com/articulo/cataluna/Arquitectura/desamparada/elpepiespcat/20110317elpcat_6/Tes

…Y la élite profesional, históricamente ajena a la gestión del Colegio, ha creado un grupo selecto y cualificado, AxA (Arquitectes per l'Arquitectura), a imagen del RIBA (Royal Institute of British Architects), que pronto se presentará a la opinión pública. (Josep M Muntaner ,17.03.2011)

*ARQUITECTURA DISPERSA

http://arquitecturadispersa.blogspot.com/

http://www.revistadiagonal.com/articles/analisi-critica/reflexions-a-x-a/

… El primer neguit de tots assenyala la necessitat d’eliminar qualsevol fàcil sospita de que les inicials “A x A”, en lloc de correspondre al nom d’ “Arquitectes per l’Arquitectura”, s’avinguin més amb el d’ “Arquitectura per alguns Arquitectes”. (Pere Riera, 04.05.2011)

*MAPA ARQUITECTURA CATALANA

http://www.lavanguardia.com/cultura/20110518/54154794676/nuevo-mapa-de-la-arquitectura-catalana.html

http://www.hicarquitectura.com/2011/05/nuevo-mapa-de-la-arquitectura-catala.html

http://1.bp.blogspot.com/-R3W3_BpzEx8/TdRHiBwzebI/AAAAAAAABnw/zevRHpCgWZs/s1600/Mapa+Moix+2011.jpg

Detall: en el mapa d’Arquitectura Catalana, a dalt a l’esquerra, ja apareix Arquitectes per l’Arquitectura com a Institució. (La Vanguardia, 18.05.2011)

*REGLAMENTO DE NORMAS DEONTOLÓGICAS DE ACTUACIÓN PROFESIONAL DE LOS ARQUITECTOS

http://www.cscae.com/index.php?option=com_wrapper&view=wrapper&Itemid=124

VIII- Relaciones entre arquitectos Art. 50.           

Todo arquitecto tiene la obligación de relacionarse con sus compañeros con lealtad y rectitud. Deberá abstenerse de cualquier intento de suplantar a sus colegas, evitando toda forma irregular de obtención de trabajos, tanto mediante cualquier tipo de presiones, como actuando con competencia desleal o prevaliéndose de la situación que pueda ostentar en virtud del puesto que ocupe.

*REGLAMENT  DE DEONTOLOGIA PROFESSIONAL DEL COAC JUS/366/2008
http://www.gencat.cat/eadop/imatges/5072/08037086.pdf

http://www.derecho.com/l/dogc/resolucio-jus-366-2008-6-febrer-per-qual-havent-ne-comprovat-previament-l-adequacio-legalitat-s-inscriu-registre-col%B7legis-professionals-generalitat-catalunya-reglament-deontologia-professional-col%B7legi-d-arquitectes-catalunya/pdf.html

Article 24

Criteris d’interpretació deontològica dels drets i deures dels arquitectes i de les  arquitectes i dels principis d’actuació professional

Afegim, a petició de Lexcursó, el següent blog que també fa referència a l'associació AxA:
http://koac.wordpress.com/2011/03/18/la-liga-de-la-justicia-arquitectonica-se-une-axa